30 dijous mai 2013
Seguint l’última recepta de pastissos que vaig publicar, besquits de xocolata i vi negre, m’he atrevit amb un motlle que una bona amiga em va regalar.
No és fàcil fer pastissos amb motlles de formes extranyes pel que he anat veient, però en vaig aprenent!!
Publicat per marta masqué barri | Arxivat sota Fotografia Gastronòmica
13 dilluns mai 2013
Posted in A, B, C
Etiquetes
La setmana passada a RAC1 van fer una entrevista al Dr. Ramon Torno Carnicé. El Dr. Torno és el cap de la Unitat de Gastroenterologia i Nutrició de l’Hospital Quirón Barcelona i membre de la Societat Europea de Gastroenterologia pediàtrica.
Durant l’entrevista, i a través de les trucades de diversos oients, ha explicat les diferents maneres de diagnosticar la celiaquia així com la simptomatología tan diversa que ens podem trobar segons cada cas.
Ha estat realment interessant escoltar-ho, ha parlat molt clar. La veritat és que, he passat per diversos metges i, tot i que fa dos anys que faig dieta sense gluten i que em trobo molt bé, encara no he tret l’aigua clara d’aquelles analítiques plenes de negatius i de positius que em van fer.
En el meu cas, després de mesos amb uns mals de panxa espantosos i molts síntomes, vaig anar al metge. La Doctora em va dir: “això és colon irritable” i em va receptar 6 caixes de Plantaben (un laxant vegetal). Encara les tinc a l’armari (segurament caducades), perquè al cap de pocs dies vaig empitjorar radicalment: vòmits, mals de panxa espantosos…Vaig haver d’anar a metge d’urgències i var retirar el Plantaben. Aleshores se’m van prendre més seriosament i em van derivar a la digestòloga. Estic molt agraïda a la digestòloga del cap de Sant Fèlix de Sabadell. Per fi van treure els nervis del diagnòstic i em van començar a fer anàlisis. Aquella Doctora anava molt, molt i molt atrafegada: fins i tot em deia que hi anés qualsevol dia abans de començar la consulta, sense haver de demanar hora, per així avançar més ràpid en el diagnòstic. Increïble.
Els resultats de les anàlisis van indicar que genèticament tinc la malaltia celíaca. Però la resta de resultats, inclosa l’endoscòpia van donar negatiu.
Aleshores vaig decidir anar a una consulta privada de la Dexeus, ja que a través de la seguretat social havien passat 8 mesos i entre esperes i metges que es contradeien, no aconseguia treure’n l’aigua clara. I, evidentment, seguia trobant-me malament. Allà em van fer més proves, com la de la lactosa, que per sort va donar negatiu 
Aleshores el Doctor em va dir que provés de fer dieta sense gluten durant 1 mes, i que si em trobava bé que ho allargués un altre mes. Al cap de dos mesos, i trobant-me de meravella per primer cop després de molt de temps, el Doctor em va dir que continués fent dieta sense gluten.
Al cap d’un any he canviat de metge de capçalera i, m’ha dit el mateix: que no mengi gluten si així estic bé.
Ara, però, i després d’escoltar el programa de RAC1, m’han sorgit nous dubtes. El problema real podria ser un altre, no la celiaquia, però podria ser que traient el gluten de la dieta em trobi bé. Però potser hi hauria una solució millor. …em fa molta mandra re-iniciar temporada de metges…. Però crec que, tard o d’hora, no tindré més remei, perquè no estic tranquil·la.
Per cert, al començar la publicació us he linkat la web del Doctor Torno, on hi podreu trobar molt infromació interessant i científica sobre la malaltia celíaca.
Fins la propera!
07 dimarts mai 2013
Etiquetes
gluten free, glutenfree, pizza, restaurants, sabadell, sensegluten, vegetarià
De tota la vida que el Restaurant Verdi de la Rambla de Sabadell ha estat un dels preferits de la familia. No només perquè el tenim a 3 minuts de casa, sinó per tres raons molt bàsiques: la qualitat, el preu i el servei. Sempre magnífic!
Des de fa uns mesos, que entre els seus plats italians s’hi poden trobar pastes i pizzes sense gluten. El preu és una mica més car que la resta (cap novetat…no?), però son realment genials! Sí, sí! Les seves pizzes em tenen enamorada, sobretot la de verdures (fotografia publicada).
D’acord que la massa és més petita que les pizzes amb gluten, però jo prefereixo aquesta mida. La base és molt cruixent i gustosa i us asseguro que la ben farceixen d’ingredients, tots naturals i frescos. És d’aquells menjars que passen sols, i que seguiries menjant…i menjant….
Últimament, però, he optat per emportar-me la pizza a casa en lloc de sopar al restaurant. I és que no puc estar-me de dir que els convindria una re-decoració més moderna, atractiva i fins i tot acollidora. Trobo que les parets grogoses, les estovalles de fa 20 anys, els quadres que semblen extrets d’una galeria d’art encarcarada, i la il·luminació poc encertada. Segurament és que a la rambla hi ha molt llocs més bonics que aquest… tot i que sense la seva oferta en relació qualitat-preu-servei.
Res més, us animo a anar-hi perquè estic segura que en sortireu molt satisfets!
S
Publicat per marta masqué barri | Arxivat sota Restaurants
30 dimarts abr 2013
Posted in Fotografia, Fotografia Gastronòmica, Receptes Dolces
Etiquetes
agave, celiaquia, maizena, postres, sense gluten, sense sucre, vi negre, xocolata
Aquesta recepta la vaig treure del portal CuinaRDiari i la vaig adaptar substituint la farina de blat per la mateixa i el sucre per a agave en pols.
En lloc de fer un pastís com al blog de CuinaRDiari vaig omplir unes 15 flameres (aquell dia erem molta colla a casa).
Pastissets de xocolata i vi negre
Els ingredients que jo he utilitzat son:
Pas a pas:
Per decorar-ho podem fer-ho amb unes fulles de menta i agave en pols. Això ja dependrà del gust de cadascú!
Espero que us agradi!
27 dimecres mar 2013
Posted in Fora de casa
Etiquetes
Fotografia, gluten free, glutenfree, sense gluten, sensegluten, vic, xocolata
Aquest cap de setmana passat va ser el Mercat del Ram de Vic. He de dir que em va posar de bastant mal humor no poder aparcar a menys de 20 minuts caminant de la feina perquè havien habilitat els pàrquings com a zones de promoció d’automòbils i d’animals de granja. Tanmateix, diumenge vaig poder disfrutar una mica del Làctium: zona de formatges artesans i promoció de vins del catalans. Increïble. I és que, per a nosaltres, que el millor sopar acostuma a ser una taula de formatges acompanyats amb pa amb tomàquet i un bon vi…allò era una perdició!
Tot passejant, i entre retrobaments imprevistos i agradables, vàrem poder degustar un munt de formatges i de vins. Aquest cop vàrem apostar pel vi blanc. I és que un expert menorquí, que ens va vendre formatge de vaca de Maó, ens va explicar que per menjar formatges diferents el millor és beure vi blanc: neteja el paladar i et permet assaborir millor els gustos. En canvi, va dir, el vi negre altera el gust del formatge. Així que ara, toca canviar la tradició de casa.
Finalment ens vàrem decidir per un vi blanc de Tarragona elaborat i embotellat per la Facultat d’Enologia de Tarragona al celler experimental de Mas dels Frares, a Constantí. Ens va agradar perquè era molt diferent a tots els altres vins que havíem provat: suau des del moment de fer el glop fins després d’empassar-lo, sense deixar el paladar aspre i especialment aromàtic. Un vi molt agradable, tot i que una mica car. Però un dia és un dia!
Després del vi, necessitava menjar una mica. I per sorpresa meva, davant del Temple
Romà de Vic hi vàrem trobar un nou bar: l’Starvicks. Em va captar l’atenció perquè a fora hi havia el cartell de “productes sense gluten”, i perquè de dins es veia tot blanc, espaiós i minimalista.
Us recomano anar-hi, sí.Tenien magdalenes i pastissos de xocolata (fets per ells) sense gluten. També tenen xocolata desfeta sense gluten ni lactosa, llet de soja, i un munt de complements pel cafè amb llet estil Starbucks: vainilla, avellana, cacao, etc. Això sí, amb una especial sensibilitat per les intoleràncies que (sent una amant dels cafès de la cadena americana) encara no havia trobat. (També tenen facebok: https://www.facebook.com/starvicks )
Fins aquí una tarda de diumenge!
19 dimarts mar 2013
Posted in Fotografia Gastronòmica, Receptes Salades
Etiquetes
aprenent a cuinar, cocinar sin gluten, cuinar sense gluten, gluten free, glutenfree, peix, recepta, salsa de calçots, sense gluten
Enguany he aconseguit que la padrina em xivi la seva recepta per fer la salsa de calçots. A ella li queda boníssima, i tenia constància que, normalment, deixava algun truc amagat… Però tinc fe de què a mi me l’ha dit sense secrets. Ei, però no us penseu que ara us la xivaré, eh?! No…
El que si que faré serà un comentari útil per a celíacs: la salsa de calçots no porta gluten. N si es fa seguint la recepta autèntica que no porta ni una engrona de pa. Ara bé, com que la base de la salsa és l’ametlla, i ja sabem que va cara, hi ha molta gent que hi afegeix una mica de pa per així omplir i estalviar. És cert que és un truc útil per a les calçotades multitudinàries… però no ho és a per als qui som intol·lerants al gluten.
A més de la salsa que podem fer a casa, també la podem comprar feta. No és que vulgui fer publicitat, però si puc facilitar informació: millor. La salsa de calçots Ferrer, és boníssima. Està feta de tomàquet, oli d´oliva, oli vegetal, aigua, ametlles, vinagre, espècies, sal, all i estabilitzant: goma xantana.
Doncs bé, vaig comprar la salsa i, amb la inspiració del programa Cuines de TV3, vaig decidir-me per fer un invent dels meus: Cua de rap amb patates i salsa de calçots. Ens en vàrem llepar els dits!
Ingredients per a dues persones:
Pas a pas:
A nosaltres ens va agradar molt, espero que ho assaboriu!
08 divendres feb 2013
Posted in Restaurants
Etiquetes
barcelona, blat sarraí, crepes, econòmic, ets el que menges, restaurant, sant gervasi, sense gluten, sin gluten
Quedava per dinar amb els amics de la universitat, aquells amb qui vaig compartir 4 anys estudiant per ser periodistes. Si bé aquest pot ser el tema per una futura actualització, he de precisar que cap de nosaltres treballa de periodista. I m’atreviria a dir que de la nostra generació com a molt ho han aconseguit 3. Molt trist. 
Això sí, van ser uns anys molt bons, temps de facultat. No els canvio per res, i donaria el que fos per viatjar en el temps durant uns dies.
La qüestió és que quedavem per dinar a la vora de Lesseps i jo vaig despertar tard: ”merda nois, que jo no puc menjar res al restaurant japonès que voleu anar!”. Com que vivim enganxats a les xarxes socials sincronitzades al mòbil, de seguida vàren començar a arribar respostes de totes bandes.
Sabia que el pressupost dels meus amics no era gaire elevat, i això és un problema quan es busca un restaurant sense gluten que no sigui el Viena o el MCDonadls.
Després de googlejar durant una bona estona i fer un googlemaps indicant-me diferents restaurants “a la vora” de Lesseps vaig trobar el Krampus.
Per començar és un puntasso quan un restaurant té una web pròpia i pots veure’n les imatges del lloc, del menjar, la carta i el preu. Però, encara és millor quan t’expliquen el tipus de crepes que fan, l’origen i el perquè son aptes per a celiacs. Vaig quedar impresisonada, i més encara quan vaig veure que el menú no arribava als 10 euros.
No m’ho vaig pensar dues vegades: “anirem a dinar a una creperia, nois!”.
De la carta del menú podies triar entre vàries opcions. Jo vaig menjar el següent:
Puré de carbassó Crepe d’ànec, salsa de fruites vermelles, remolacha i patates fregides. Crepe de xocolata Poleo Menta Per beure, un Nestea Preu final: 11 € justos.Tot va resultar boníssim. D’aquells menús que atipen sense empatxar, dels que notes el gust autèntic de cada aliment que forma part del plat i que t’arriben a l’estómag només de veure’ls al plat. A més, et serveixen el menjar al ritme adequat per poder païr i disfrutar el goig de dinar amb bona companyia.
I per acabar, no puc deixar de dir que el lloc era molt acollidor: un menjador envidriat per on el sol d’hivern ens escalfava i amb una decoració molt agradable.
Us el recomano !
06 dimecres feb 2013
Posted in Receptes Dolces
Etiquetes
aprenent a cuinar, cocinar sin gluten, cuinar sense gluten, galetes, gluten free, glutenfree, maizena, mónica cortizas, pleasures, recepta, recetas, sense gluten, xocolata
Sovint viatjo entre blogs, webs i noticies dedicades a la celiaquia i a com viure amb aquesta intol·lerància. M’agrada estar al dia i tenir opcions d’oci i cultura preparades. La majoria de publicacions que trobo acostumen a ser receptes o recomanacions de restaurants: algunes receptes son útils, d’altres no tant, alguns restaurants son accessibles i una majoria no estan a l’abast de la meva butxaca diària. A part d’això, poca cosa més.
Avui, però, he trovat un document que m’ha sorprès positivament. Es tracta d’un PDF ple de receptes per cuinar amb Maizena, especialment dedicat a persones celíaques. és de Mónica Cortizas, i us l’adjunto a continuació perquè el pogueu disfrutar. En total son 37 pàgines en les quals ens proposa diferents tipus de receptes dolces:
El document us el podeu descarregar aquí: Receptes amb Maizena per a celiacs
31 dijous gen 2013
Posted in Fotografia Gastronòmica, Receptes Dolces
Etiquetes
aprenent a cuinar, cuina, dolç, Fotografia, galetes, gluten free, pleasures, recepta, Receptes, sense gluten, sense sucre, xocolata
De pastissos n’he fet uns quants i de diferents, tot i que no puc dir que en sigui una gran experta. La veritat és que hi ha blogs plens de receptes i imatges que em captiven els sentits. Però les galetes eren, fins fa poc, un deure pendent que vaig decidir enllestir abans d’acabar l’any i per començar el 2013 amb bon gust de boca!
Les galetes les vaig fer sense sucre i sense gluten. Però, si no sou celíacs podeu substituir la Maizena per farina de rebosteria.
Ingredients:
Pas a pas:
Dues hores més tard…
Com que les galetes eren amb molt poc sucre, 40 grams dels més de 120 que es recomanen a la majoria de receptes, vaig voler decorar-ne alguna amb xocolata. Evidentment, també sense sucre i sense gluten. Va ser tan senzill com fondre una mica de xocolata de postres al microones i dipositar-la a sobre de les galetes amb l’ajuda del Decomax de Lékué, com una mànega pastissera i deixar que solidifiqués.
Segurament, i de fet vull provar-ho un altre dia, a la massa s’hi podria afegir llimona, o la xocolata, coco, mel, i una infinitat d’ingredients per a tots els gustos.
Aquella tarda vàrem berenar amb els sogres, i les galetes sucades amb el te eren molt bones i lleugeres.
Desitjo que us agradin.
09 dimecres gen 2013
Posted in Receptes Salades
Etiquetes
9 canelons es va menjar el meu germà. Ah, i de segon, pollastre farcit amb prunes, i de postres algun torró i tot !
I és que els canelons de la mare passen sols. Son molt lleugers i agradables al paladar, fets amb la recepta que va aprendre fa … molts anys, i que fins i tot l’àvia va adaptar. Això sí, per adaptacions, la nova versió sense gluten ni lactosa. L’any passat ja els varem provar de fer, però amb una pasta de blat de moro massa gran i amb llet de soja que hi dóna un toc massa dolça.
La recepta que us xicem a continuació, evidentment, podeu fer-la amb pasta normal, llet censera o desnatada i formatge per gratinar de l’habitual. Tot depèn de la genètica que segui al voltant de la taula. 
Ingredients per 40 canelons:
Pas a pas:
1. Rostir el tallal forn viu amb un bon raig d’oli d’oliva, la ceba, els alls, el tomàquet, les herbes i el vi ranci.
2. Un cop rostit (quan punxant-lo no surt el suc vermell) i serà fred el tallarem a trossos i el picarem. Mentrestant, courem les plaques de tres a quatre minuts en una olla ben grossa amb aigua bullint amb sal i oli. Les escorrerem amb molt de compte i les posarem a refredar en aigua ben freda per tallar la cocció. Mentre es refreden les plaques, trencarem els ous (3 o 4 ) a la carn trinxada per lligar-la i amorosir-la. Ho remenarem bé fins que la pasta quedi al nostre gust. Estendrem les plaques de canelons fredes damunt un drap de cotó i quan ja s’hauran escorregut i anirem distribuint el tall. Tindrem a punt la plata que haurà d’anar al forn untada amb una mica de mantega (o margarina) i els anirem cargolant i distribuint-los-hi.
3. Per fer la beixamel: escalfem una mica la llet i hi afegim la mantega que es desfaci i la farina de blat de moro (o Maizena), la nou moscada i la sal (a gust de cadascú, però amb compte). Amb el foc baix anirem remenant fins que ens quedi amb la textura de salsa espessa.
4. Abans de cobrir els canelons amb la beixamel, hi podem posar el formatge ratllat.
5. Ben coberts de beixamel ja els podem posar al forn a escalfar i gratinar.
Desitgem que us agradin i…bon profit !
tu blog de moda real
Decideix, valora i participa!
Coaching Proactiu
Por ECOnsumo
